La lluerna sud-americana introduïda a Catalunya ha travessat els Pirineus

Les lluernes o cuques de llum són insectes de l’ordre dels coleòpters i de la família dels lampírids, i ben coneguts per emetre llum com a mecanisme d’atracció sexual i mitjançant un fenomen conegut com a bioluminescència. Aquesta particularitat és deguda a una reacció bioquímica que es produeix a l’abdomen d’aquests insectes, en la qual una substància anomenada luciferina, en presència d’altres molècules i ions i d’un enzim (luciferasa), reacciona amb l’oxigen i dona lloc a productes que emeten llum.

Aquesta espècie del gènere Photinus es va descriure el 2018 a partir d’exemplars col·lectats al municipi gironí de Sant Joan de Mollet, tot i que ja es tenia constància de la seva presència a casa nostra des del 2016. No obstant, les elevades densitats en què s’ha anat trobant fan pensar que va arribar a Catalunya encara fa més anys. Les primeres observacions van arribar al Servei de Fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Dos equips d’entomòlegs van treballar en la identificació d’aquest escarabat, un del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’altre el grup d’àmbit estatal “Gusanos de Luz”.

Des que es va detectar a casa nostra, aquesta cuca de llum exòtica s’ha estès molt ràpidament per les comarques del Gironès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Baix i l’Alt Empordà, i la Selva. L’any 2020 va travessar els Pirineus i es va trobar en localitats del Rosselló, a França, com Morellàs i les Illes i Les Cluses, gràcies a observadors del programa de ciència ciutadana “L’Observatoire des Vers Luisants et des Lucioles”.

Inicialment aquesta lluerna, descrita sota el nom de Photinus immigrans Zaragoza-Caballero & Viñolas, 2018, es va considerar com a nova espècie. Tanmateix, un estudi més profund ens ha permès concloure que es tracta d’una espècie ja coneguda i d’origen sud-americà (Argentina i Uruguai): Photinus signaticollis (Blanchard, 1846).

Aquest insecte es diferencia de les lluernes europees pel fet que tant els mascles com les femelles són alats i poden volar. També és característica d’aquesta espècie la llum intermitent de color groc ataronjat que emeten ambdós sexes. En la majoria d’espècies europees, en canvi, la llum és més aviat verdosa i només els mascles tenen capacitat de vol, ja que les femelles són àpteres o tenen èlitres vestigials.

La resistència al fred d’aquesta espècie i la seva dinàmica poblacional indiquen que pot arribar a esdevenir invasora. Com que el més probable és que s’alimenti de cucs de terra, el seu impacte en l’ecosistema podria ser important. D’acord amb els nostres resultats, P. signaticollis colonitza preferentment prats, jardins i fins i tot camps de blat de moro o altres cultius intensius.

Un equip d’especialistes francesos, espanyols, catalans i belgues organitzarà un seguiment permanent d’aquesta espècie a França, Catalunya i Espanya. També es compta amb la participació d’un naturalista argentí per comparar el comportament de l’espècie en les nostres contrades amb el que presenta en la seva regió d’origen. A la península Ibèrica hi ha dos grups de ciència ciutadana centrats en l’estudi de les lluernes: “Gusanos de Luz” i “Cucadellum-ICHN, grup d’estudi dels lampírids de Catalunya”, aquest últim nascut l’any 2020 per fer el seguiment de les diferents espècies presents a Catalunya, inclosa l’espècie exòtica Photinus signaticollis, batejada com a espurna voladora en català.

Cucadellum, és un grup de treball de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Publicació científica: Koken, M.; Guzmán Álvarez, J.R.; Gil-Tapetado, D.; Romo Bedate, M.A.; Laurent, G.; Rubio, L.E.; Rovira Comas, S.; Wolffler, N.; Verfaillie, F. & Cock, R.D. (2022). Quick Spreading of Populations of an Exotic Firefly throughout Spain and Their Recent Arrival in the French Pyrenees. Insects 2022, 13, 148.

https://www.mdpi.com/2075-4450/13/2/148 (PDF)

Contacte: info@cucadellum.cat

Les fotografies de sota es poden utilitzar sempre que se citi com a referència el nom de l’autor.